Los Amigos por Silvia Loustau- Traducción del poeta Pere Bessó

Los Amigos

a quienes amo y no están, a vos Héctor(el Conde)
por el reencuentro. Silvie

sobre la mesada de la cocina

brillan ajíes rojos y amarillos

marea el perfuma de la albahaca

el ajo el aceite de oliva

el vino tinto /

llegan los amigos / los de antes / los de siempre /

para quienes veinte años no es nada

aunque ya no esta febril la mirada.

los amigos que ahora dicen sköl en vez de salud o chin-chín.

preguntan si habrá una buena cava

en vez de buen champagne

y comentan de los chavales que quedaron en Madrid.

los amigos / que entre vaso y vaso / hacen silencio

y buscan otros rostros en el hueco de la ausencia.

entonces aparece la niñita / cuatro años apenas /

con su vestidito de organdí / y un sol de cobre

brillando entre su pelo.

y mira a los amigos / los de antes / los de siempre/

y me mira / y pregunta qué es la muerte

me hundo en sus ojos / que son los míos /

y sé que aún no tengo la respuesta.



Els Amics en la traducción del poeta Pere Bessó



damunt de la taula de la cuina

brillen pebres roigs i grocs

mareja el perfum de l'alfàbega

l'all l'oli d'oliva

el vi negre /

arriben els amics / els d'abans/ els de sempre /

per als que vint anys no és res

encara que ja no està febril la mirada.

els amics que ara diuen sköl en comptes de salut o xin-xin.

pregunten si hi haurà un bon cava

en comptes de bon champagne

i comenten dels xavals que es quedaren a Madrid.

els amics / que entre got i got / fan silenci

i busquen uns altres rostres en el buit de l'absència.

Llavors apareix la nineta / de penes quatre anys /

amb el seu vestidet d'organdí / i un sol de coure

brillant al bell mig del seus cabells.

I mira els amics / els d'abans / els de sempre/

i em mira / i pregunta què és la mort

m'afone al seus ulls / que són els meus /

i sé que encara no tinc la resposta.




Gracias, Pere, poeta. Silvia