30 de septiembre de 2008

Premio de Poesía

Felicitaciones al poeta y filólogo Pere Bessó

Felicitaciones al poeta, amigo y traductor de mis poemas al catalán de Valencia, por el

galardón obtenido. Un abrazo desde mi ciudad marina,

Silvia Loustau

EL PREMI DE POESIA JOSEP MARÍA RIBELLES D’ENGUANY

La redacció d’AR es trobava enfeinada en el butlletí del Ple d’ahir nit, mentre el nostre company, Salvador García, revisava les notes per a respondre les trucades de telèfon, quan se’ns ha cridat del Centre de Cultura de la Vila de Puçol per a fer-nos arribar la bona noticia que el nostre company Pere Bessó ha resultat guanyador de la darrera edició del premi que porta el nom de Pep Ribelles , gran poeta i amic del nostre ex regidor que, dissortadament traspassà fa uns anys. La primera resposta de Pere Bessó en assabentar-se’n ha sigut: reivindicar la memòria de Pep Ribelles és fer valdre una de les quotes més altes de la poesia valenciana en castellà, alhora que l’exercici del seu magisteri en els joves poetes de la Generació dels 70 a València. Per a Pere Bessó és un vertader orgull poder comptar des d’ara amb el premi Josep María Ribelles de la seua vila nadiua que per a ell representa tant afectivament com els Ausies March (Beniarjó i Gandia), “Vicent Andrés Estelles” (Premis Octubre) o altres que guarda al seu currículum literari... AR ofereix a la seua membresia el primer poema del poemari Només per a dones que ha resultat guanyador, alhora que la primera versió al castellà realitzada per l’autor a petició d’AR.

XIIé PREMI DE POESIA JOSEP MARIA RIBELLES
AJUNTAMENT DE PUÇOL



NOMÉS PER A DONES


L’OMBRA DEFINITIVA


Ets dona fronterera,
contradictòria:
pell de banús però corfa de taronja.
Recorda-ho:

Al mateix llanguiment
resta l’essència de l’ombra,
semblant a la condemna
de mustigar-te a poc a poc.
No voldries fugir

de la còmoda foscúria a mitges,
però tampoc no se’t permet
de trencar definitivament l’alba.
Ets un excipient confús,

rètol de la llum clandestina,
l’entremig més diàfan.


LA SOMBRA DEFINITIVA

Eres mujer fronteriza,
contradictoria:
piel de ébano pero corteza de naranja.
Recuérdalo:
En la languidez misma
queda la esencia de la sombra,
semejante a la condena
de ajarse poco a poco.
No querrías huir
de la cómoda obscuridad a medias,
pero tampoco se te permite
romper definitivamente el alba.
Eres un excipiente confuso,
rótulo de la luz clandestina,
el entremedio más diáfano.

3 comentarios:

Marta R. Zabaleta dijo...

BRAVO, PERE!!!!!
marta

Anónimo dijo...

Mis felicitaciones, Pere,

Susana

Anónimo dijo...

"En la languidez misma/ queda la esencia de la sombra"...Este poema habla de la sensibilidad extrema de su autor, a quien felicito calurosamente por tan bien ganado galardón. Lo saluda: Susana Lizzi, desde la mesopotamia argentina.